Des fa ja molts anys, cada cop que quedem la Núria i jo acabem halant en un restaurant xino. I és ara que visc a l'estranger, que l'esquema ha quedat definit d'una manera molt clara: si pujo a Girona és per recollir-la i fer una excursió porahi. I allà on siguem, busquem un xino on dinar, esclar. És per això que l'últim dia vem decidir que seria bona idea aprofitar tota aquesta sapiència per obrir un blog de crítica culinària. Malauradament, ella devia creure que era broma, perquè no ha volgut col·laborar en la primera entrada d'aquest importantíssim projecte. Tants anys i encara no em coneix, en fi.
Així que comencem parlant(m'agrada parlar com si jo fos més d'una persona, i què?) d'un bonic restaurant a l'entrada de l'Escala. Restaurant que s'ha de dir que no és pas l'únic xino de la contrada, per tant no descartem de tornar al mateix poble en una altra ocasió. El dinar va ser al mes de Gener, per tant els meus records els tinc una mica rovellats i la crítica serà breu: No mata. És tot el que en recordo, no mata massa. Al poble hi tornarem, al restaurant segur que no. Què hi farem, tan de bo el proper sigui millor.
Vem fer unes fotos molt boniques dels plats que ens van servir, però són al mòbil de la meva acol·laboradora i per tant no les puc penjar. Per sort hi ha altra gent de la comarca que sí que m'envia fotos per tal que tingui, si més no, un record de la meva estada a l'Escala:
Gràcies amics!
